Altra de les cases que per aquells temps existia, encara que hui en dia està pràcticament a terra, és la Cava. Aquesta casa posseïa un brollador abundant d'aigua que sortia de dins d’un alcavó i que va donar origen a una bassa molt gran, al menys per a aquells temps.
L'aigua, abundant, va donar lloc a un llavador "públic", perquè a ell acudien sense autorització les mestresses de casa al menys tres vegades a l'any: en Festes d'Abril, en Festes del Nostre Senyor Robat i en Nadal. Eren dates de grans bugades ja que la festivitat ho requeria.
La dona d'aquella època, diligent sempre, va demostrar gran predisposició a la neteja. Una vegada acabada la bugada i seca la roba, a poqueta nit tornava a casa i la primera feina era col·locar la roba als armaris, entre sucosos fruits de codony que impregnaven de dolç olor el que allí hi havia guardat.
La dona d'aquella època, diligent sempre, va demostrar gran predisposició a la neteja. Una vegada acabada la bugada i seca la roba, a poqueta nit tornava a casa i la primera feina era col·locar la roba als armaris, entre sucosos fruits de codony que impregnaven de dolç olor el que allí hi havia guardat.
Altre dels atractius que tenia la Cava eren els peixets de colors que nedaven per les seues aigües. Els xiquets, mentre les seues mares llavaven, s'entretenien llançant-li molletes de pa i mirant-los com es barallaven per caçar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada