dijous, 26 de juliol del 2012

La Canyada


La Finca de la Canyada s’ubica en una zona d’alt valor ecològic dins del terme municipal d’Onil, molt a prop del d’Ibi. Dins de la finca podem trobar diverses espècies arbòries de gran valor, algunes d’elles incloses dins del Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana, com ara el Pi Blanc (ja desaparegut) o l’Arboç de la Canyada.
La casa de la Canyada és possiblement la casa més gran ubicada en sòl rústic dins del terme d’Onil. Sense anar més lluny, la seua façana principal mesura seixanta metres de llargària i la seua superfície construïda ronda els cinc mil metres quadrats. A la part davantera de la vivenda ens hi trobem un gran pati, al mur del qual s’observen diverses garites i torres defensives.
Lamentablement, la finca de la Canyada és hui en dia notícia per uns altres motius totalment diferents. I és que un grup d’empresaris pretén construir un gran projecte turístic, comercial i empresarial que comptarà amb un camp de golf de 18 forats, un club de camp, un hotel rural en la casa que dona nom a la finca, un centre hípic, un ecobulevard i un parc tecnològic. Promotors i polítics pareixen no escarmentar i encara planifiquen aquestos macroprojectes en una època en què l’activitat urbanística ha tocat fons degut als seus abusos.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Casa Mossén Joan


És una casa de gran dimensions, senyorial, sobretot la part reservada als propietaris. Té capacitat per a dos famílies: la del mitger, que ocupa la part més humil; i la del propietari, que ho fa a la resta de la casa.
La casa té dos parts clarament diferenciades: la part destinada a la vivenda, amb dos altures i una cambra superior; i el pati i la zona destinada a corral, amb el seu característic mur coronat amb merlets.
La casa era habitada la major part de l’any pel mitger, persona al servei del propietari que duu l’explotació de les terres de manera constant i regular, ocupant-se, tanmateix, del seu manteniment. Els propietaris sols habitaven la vivenda en períodes estivals i dades assenyalades.
A meitat del segle XIX, la casa era propietat de la família Payá. En ella van ressidir el Cardenal Payá, personatge molt relacionat amb el poble d’Onil, i el seu nebot, José María Payá Alonso de Medina, els quals van saber mantenir-la amb certa gràcia.
Hui en dia, hi ha zones de la casa que es troben en situació de ruïna evident i altres que, a causa dels canvis de propietaris, i últimament, l’alteració de les seues funcions originals, han sigut rehabilitades prestant poca atenció a l’estètica original de l’edificació.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Casa Tàpena


Situada a un parell de quilòmetres del Casc Urbà d’Onil, la Casa Tàpena és un antic mas propietat actualment de la Diputació d’Alacant, en els terrenys del qual s’ha habilitat un curiós espai natural amb diversos ambients mediterranis, un gran jardí en forma de laberint vegetal i una àrea recreativa, tot això als peus d’un zona muntanyosa situada entre la Serra d’Onil i l’Alt de Biscoi anomenada Favanella.
La casa ja existia a finals del s. XVIII i als seus peus s’ubica el pantà i la font natural de Favanella que donava abast a la casa, i que s'ha convertit en un dels llocs més emblemàtics per als colivencs. L’entorn permet gaudir de la natura i la vegetació típica d'un bosc mediterrani.
La Casa Tàpena és una de les cases de major excel·lència des del punt de vista arquitectònic ubicades al terme d’Onil. Les tres altures en part de l’edificació, la coberta a quatre aigües, el bigam amb fusta de gran qualitat, el paviment amb lloses decorades en algunes estàncies, les grans reixes exteriors, etc., són característiques pròpies dels masos de major categoria.

dimarts, 17 de juliol del 2012

El Somo


En la falda d’un turó que dona dom a la casa i ubicat en una zona pedregosa amb forta pendent, ens trobem amb les ruïnes del mas del Somo. De la casa, de reduïdes dimensions, a penes s’observen restes del perímetre exterior, hui en dia cobertes d’abundant vegetació.
Aquesta edificació, juntament amb el mas de la Mare de Déu de les Neus, són les dos úniques edificacions de la Serra d’Onil construïdes en una sola altura i amb coberta a una aigua. I és que la coberta a dos aigües presentava certs avantatges davant la coberta a una aigua, més econòmica i senzilla. Per exemple, la possibilitat d’ampliar la superfície edificada, el fet de reduir els inconvenients de les precipitacions tant en forma d’aigua com de neu...
El mas del Somo era una casa de condició humil, construïda amb els materials més bàsics i rudimentaris. No obstant això, la seua privilegiada situació la feia una propietat molt volguda i envejada.

dijous, 12 de juliol del 2012

La Mare de Déu de les Neus


Al cim del Tossal de Fontalbres ens trobem amb les ruïnes del mas de la Mare de Déu de les Neus. A penes queden restes del perímetre exterior de la casa i alguna que altra partició interior. Des d’aquest punt hi ha una àmplia panoràmica de la Foia de Castalla.
Es tractava d’una casa bloc amb pati, de caràcter humil i construcció tosca. Els materials utilitzats són bàsics i rudimentaris, i els elements decoratius inexistents.
La casa, cas estrany, estava construïda en una sola altura i amb coberta a una aigua. Els pocs casos que es donen de coberta a un aigua a la Serra d'Onil es corresponen amb masos abandonats i de poca superfície edificada. En aquestes situacions, la figura del masero i del propietari solia coincidir, doncs no hi havia grandària ni disposició que permetera allotjar a dos famílies en la casa.
Al costat d’aquest mas encontrem un bancal recentment repoblat de pins. A Onil se’l coneix com el Bancal del Miracle.

dilluns, 9 de juliol del 2012

El Collao


El mas del Collao es troba en l’actualitat abandonat i a males penes es manté en peu, encara que hi ha evidències que ens fan pensar que no fa massa temps encara estava ocupat, com ara l’engrunsadora que hi ha sota la casa. Tal i com ja hem comentat en altres posts, el procés d’abandó ha afectat majoritàriament als masos situats en les zones de més altitud, amb dificultat de comunicació i on el terreny té més pendent.

El mas té una ubicació nord-est, aspecte estrany i que ens fa pensar que va voler donar-se-li preferència a disposar la façana principal a favor de la pendent a canvi de perdre l’orientació sud-est. L’orientació sud-est és la predominant entre els masos de la serra d’Onil i, per tant, es pot pensar en una clara predisposició a disposar la vivenda de manera que reba el major influx de calor solar com a defensa davant un hivern dur i rigorós.

Per davall de l´era de la casa, entre estrets bancals d’oliveres ens trobem amb la font que donava l’abast a la casa. Les necessitats d’aigua per a la vivenda condicionaven en gran manera la localització dels masos en moltes ocasions. De la font a penes brolla l´aigua gota a gota, i no perquè s´haja assecat el naixement, sinó perquè l´aigua es perd. Sota la font, entre els avellaners, de vegades corre un rierol que, fins i tot, arriba a formar un toll.

divendres, 6 de juliol del 2012

El Tormet


El Tormet era un refugi de reduïdes dimensions, estimadíssim pels habitants d'Onil. Era de propietat particular, però estava al servei i disposició de qui ho sol·licitara.

Està situat front a la Penya del Tormo i encarat cap a sol naixent. Davant la casa es forma una xicoteta replaceta tancada per un baix mur d'obra, des d'on hi ha una bellíssima vista al migdia. Per tant, la Marjal i Castalla estan en el seu punt de mira.

Cap a la part nord, dos colossals anouers donen ombra al brollador i la seua basseta.

En les rodalies d'aquesta finca s'han trobat restes arqueològiques que aconsellen una especial protecció. Les restes estan molt relacionades amb les trobades en la finca del Fontanal, donada la seua proximitat. 

dimecres, 4 de juliol del 2012

Casa de Franco


Era una grandíssima casa de cultiu ubicada en la partida del mateix nom. D'una banda, estava la part noble, adequada per a vivenda de l'amo. D'altra, el domicili de la família que la cultivava, sòbria, confortable amb una foraca encesa durant tot l'hivern ininterrompudament i abundants habitacions amb la seua corresponent alcova. La resta, corrals, quadres i cellers. Adossada a la façana principal, hi havia una parra que, a més de proporcionar ombra, produïa un raïm riquíssim.

Allí van viure moltes generacions de llauradors amb les seues respectives famílies nombroses. El fill major substituïa el pare en la desitjada herència de servir l'amo.

En la Casa de Franco hi havia, a prop de l'era de pa trillar, un pi gran i bellíssim que es divisava a llarga distància, de manera que podia localitzar-se la casa pel dit arbre.

En l'actualitat, la casa es troba en bon estat de conservació, ja que recentment s'ha realitzat una rehabilitació tant de les façanes com de la coberta. No obstant, ha perdut part del seu encant, a l'haver prestat poca atenció a l'estètica original de la vivenda.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Tahuenga


El mas de Tahuenga es situa en la falda de la vessant de la solana del mateix nom, aproximadament a 930 metres d’altura en la zona nord-est de la Serra d’Onil.
Es tracta d’una edificació que a dures penes es manté en peu on l’estructura principal és de dos altures i a dos aigües, amb un pati situat a la part davantera de la casa. A la edificació principal se li afegeixen diverses construccions, també en la part davantera, d’una altura i un aigua, destinades a magatzem, estable o corral.
És un tipus de casa amb murs de maçoneria revocada i presència d’elements de reforç de més categoria, com ara els carreus ben llaurats en els cantons. El forjat es realitza amb bigam de fusta bastant treballada. La casa no està exempta de una certa dedicació a l’estètica.
El mas va ser abandonat allà per meitat del segle passat i ha evolucionat paulatinament cap a una situació de ruïna. En aquest cas, les terres van ser abandonades juntament amb la vivenda. Cal dir, que el procés d’abandó ha afectat, en general, als masos ubicats en els llocs més abruptes o elevats de la Serra d’Onil, amb dificultat de comunicació i on el terreny té més pendent i, per tant, les terrasses menys superfície, fet que incideix en la seua escassa rendibilitat.
Ens crida l’atenció la presència d’una finestra centenària en la façana nord de l’edificació, amb la inscripció “1912” marcada amb claus i que ens porta enyorances d’un passat bucòlic, nostàlgic i evocador.