dimecres, 12 de setembre del 2012

Monvari


Cap a l’est de la Serra d’Onil, situat al mig d’una valleta a 900 metres d’altura, ens trobem el mas de Monvari. La planta de la casa és en forma d’L, el tipus de planta predominant en els masos de la Serra d’Onil. Consisteix en realitat en afegir al tipus de planta rectangular un lateral en la façana davantera o posterior que acompleix les funcions de magatzem, estable o corral. Un altre dels elements característics dels masos de la zona que podem observar és el pati de reduïdes dimensions ubicat a la part davantera, on es troba la porta principal d’entrada a la casa.

El manteniment de la casa corre a càrrec del propietari simplement pel desig de mantindre-la habitable com a segona residència. Les terres de cultiu vinculades a aquest tipus de masos evolucionen en un doble sentit: o bé són abandonades, mantenint cultivat en alguns casos el propietari alguna xicoteta parcel·la de les més properes a la vivenda com activitat d’oci; o bé el cultiu de les terres es manté en actiu explotades directament pel propietari, el qual habita en algun nucli urbà proper a les terres i es desplaça al treball d’aquestes quan és necessari, però el mas roman deshabitat la major part de l’any. Aquest és el cas més simptomàtic de la profunda transformació que han sofert els masos quant al seu ús tradicional.

Als voltants de la casa, uns cinquanta metres cap al sud, ens trobem amb la font de Monvari, un naixement del qual brolla un aigua cristal·lina que en el seu dia donava l'abast als habitants de la casa.