dilluns, 2 de juliol del 2012

Tahuenga


El mas de Tahuenga es situa en la falda de la vessant de la solana del mateix nom, aproximadament a 930 metres d’altura en la zona nord-est de la Serra d’Onil.
Es tracta d’una edificació que a dures penes es manté en peu on l’estructura principal és de dos altures i a dos aigües, amb un pati situat a la part davantera de la casa. A la edificació principal se li afegeixen diverses construccions, també en la part davantera, d’una altura i un aigua, destinades a magatzem, estable o corral.
És un tipus de casa amb murs de maçoneria revocada i presència d’elements de reforç de més categoria, com ara els carreus ben llaurats en els cantons. El forjat es realitza amb bigam de fusta bastant treballada. La casa no està exempta de una certa dedicació a l’estètica.
El mas va ser abandonat allà per meitat del segle passat i ha evolucionat paulatinament cap a una situació de ruïna. En aquest cas, les terres van ser abandonades juntament amb la vivenda. Cal dir, que el procés d’abandó ha afectat, en general, als masos ubicats en els llocs més abruptes o elevats de la Serra d’Onil, amb dificultat de comunicació i on el terreny té més pendent i, per tant, les terrasses menys superfície, fet que incideix en la seua escassa rendibilitat.
Ens crida l’atenció la presència d’una finestra centenària en la façana nord de l’edificació, amb la inscripció “1912” marcada amb claus i que ens porta enyorances d’un passat bucòlic, nostàlgic i evocador.


6 comentaris:

  1. Excel•lent iniciativa documentar tot aquest patrimoni! I amb unes fotos fetes amb tan de gust. I il•lustrades amb textos tan encertats i ben escrits! Congratulacions!

    Un petita esmena: els text hauria de dir, quant a la situació de Tahuenga, 'en la zona nord-est de la Serra d’Onil', i no 'nord-oest'. Per cert: algú sap aclarir el perquè del nom? Sembra un toponímic basat en un cognom, 'Tahuenga'. Segurament les formes 'Tagüenga' i demés són simplement formes deturpades, no?

    Seria bo incloure al blog un enllaç a un mapa topogràfic del terme municipal. Se'n poden descarregar gratuïtament al servei de descàrregues del Centro Nacional de Información Geográfica. O a l'article de la Wikipedia sobre Onil.

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Dit amb tot el respecte: al final del text m'ha sorprés allò del passat bucòlic. La nostàlgia, l'evocació suggestiva i evocadora són actituds d'ara, nostres d'avui dia. Especialment davant la contemplació d'un espectacle ruïnós. La gent que hi va viure i treballar segurament no pensaria, en el seu temps, que es trovava en una situació bucòlica. Sense per això voler dir que avorriria aquell habitat. Segurament no. Noves salutacions!

    ResponElimina
  3. Addenda. Un indret como ara el pont vell de Tahuenga (?), encara que l'objecte se separe parcialment del programa temàtic del blog, mereixeria també ser documentat amb bones fotos i textos adients. És només una suggerència... o potser el desig de veure'l ben representat, i no en fotos fetes d'urgència pels excursionistes, que també són d'agrair. Adéu.

    ResponElimina
  4. En primer lloc, perdona la tardança. Efectivament, es tracta d’un topònim basat en un cognom. Allà per meitat del segle XVIII va arribar a ser Alcalde major de la vila un tal Francisco Thabuenga. Aquest cognom ha evolucionat formant diferents vocables provinents d’una pronúncia deturpada (taruenga, tahuenga, tagüenga...).
    Per altra banda, intentaré tenir en compte les suggerències que em planteges.
    Salutacions. Sempre alegra saber que hi ha gent a la que li agrada el que fas.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies per les precisions arran del nom Tahuenga. Con diu l'acudit?: 'Nunca es tarde si la dicha es buena'. Permeteu-me una pregunta més sobre el nom en qüestió. Si la forma original va ser Tabuenga, potser seria raonable retornar-hi, per tal de desfer les variants extravagants. Davant el fet que el nom de l'indret no és tan summament popular i no sembla del tot fixat sinó que presenta vacil.lacions, propugnar des del blog una forma diguem-ne oficial o paraoficial (si a més hi ha raons històriques de pes que podrien recolzar-ho) no seria un desgavell. Al cap i a la fi una instància com aqueesta del blog pot exercir una funció designativa exemplar o, como se sol dir, normativa, ¿no?
    Per això voldria preguntar ara pel toponímic 'Monvari'. Quina hauria de ser-ne la forma correcta? Ho pregunte, perqué també ací hi ha vacil.lacions si no m'enganye. La primera síl.laba seria relacionable amb 'Mont', no hi te res a veure? Segona qüestió: no estic en condicions d'afirmar-ho taxativament, però em sembla que en la pronúncia habitual predomina (pel que fa a l'element final) la realització bilabial, és a dir, la que hauria d'exigir en escriure la forma '-bari'. Però ja dic que no n'estic segur, i doctors té l'església. Vull dir: es podria verificar com pronuncia la gent major el nom, per tal d'esbrinar si s'hauria d'escriure (i per tant dir) amb be o ve. Una pregunta d'aquest tipus és delicada, perqué pot esdevenir fàcilment una pregunta suggestiva, i arruinar-ne la resposta espontània. Però en tot cas es pot intentar. Ahí deixe la proposta per a qui estiga en condiciones de dur-la a terme.

    Salutacions i novament felicitacions pel blog!

    ResponElimina
  6. La fixació del Mas Tahuenga és també important perquè des d'ací és pot atacar la pujada a l'alt de la Barcella (1.211 m, en l'àmbit del paratge de la Fenassosa. A Banyeres aquest cim és conegut així, però a Onil es conegut per altres noms. El que cal remarcar especialment és que des d'aquest alt, si el cel és clar, sovint amb vents de ponent, es pot veure el mar en direcció del llit del riu Verd-Monegre, l'eix Tibi-el Campello.

    ResponElimina