Casa de Favanella

Introduirem ara un paratge vital per a l’esdevenir de les vides de la gent d’Onil al segle XIX: Favanella. Podem afirmar, sense temor a equivocar-nos, que era, i possiblement encara siga, el paratge més bonic i alegre del nostre sòl. Compost per una sèrie de grans cases, a més dels infinits albergs que proliferaren en el seu entorn, en el passat va arribar a ser una alqueria amb el seu Senyor, i amb una població activa que té molt a veure en la història de la nostra població.

En aquest paratge ens encontrem amb la Casa de Favanella, una casa senyorial d’elevat valor arquitectònic i gran volum edificat construïda en tres altures. El plànol de la casa parteix d’un nucli central quadrangular al que s’afegeixen dos laterals a la part posterior, de més senzilla construcció i menor altura, dedicats a les funcions agrícoles i ramaderes. Aquestes construccions laterals es tanquen conformant un pati.

En l’actualitat, la casa és utilitzada pels propietaris com a segona residència, existint una persona encarregada del seu manteniment durant tot l’any, però sense arribar a residir en ella. En els voltants de la finca es pot trobar una àmplia zona enjardinada amb un petit sender botànic i unes altres construccions menors. S’aconsegueix, d’aquesta manera, un espai afegit a la casa dedicat a l’escampament en les èpoques favorables de l’any.

La Canyada

La Finca de la Canyada s’ubica en una zona d’alt valor ecològic dins del terme municipal d’Onil, molt a prop del d’Ibi. Dins de la finca podem trobar diverses espècies arbòries de gran valor, algunes d’elles incloses dins del Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana, com ara el Pi Blanc (ja desaparegut) o l’Arboç de la Canyada.

La casa de la Canyada és possiblement la casa més gran ubicada en sòl rústic dins del terme d’Onil. Sense anar més lluny, la seua façana principal mesura seixanta metres de llargària i la seua superfície construïda ronda els cinc mil metres quadrats. A la part davantera de la vivenda ens hi trobem un gran pati, al mur del qual s’observen diverses garites i torres defensives.

Lamentablement, la finca de la Canyada és hui en dia notícia per uns altres motius totalment diferents. I és que un grup d’empresaris pretén construir un gran projecte turístic, comercial i empresarial que comptarà amb un camp de golf de 18 forats, un club de camp, un hotel rural en la casa que dona nom a la finca, un centre hípic, un ecobulevard i un parc tecnològic. Promotors i polítics pareixen no escarmentar i encara planifiquen aquestos macroprojectes en una època en què l’activitat urbanística ha tocat fons degut als seus abusos.

Casa Mossén Joan

És una casa de gran dimensions, senyorial, sobretot la part reservada als propietaris. Té capacitat per a dos famílies: la del mitger, que ocupa la part més humil; i la del propietari, que ho fa a la resta de la casa.

La casa té dos parts clarament diferenciades: la part destinada a la vivenda, amb dos altures i una cambra superior; i el pati i la zona destinada a corral, amb el seu característic mur coronat amb merlets.

La casa era habitada la major part de l’any pel mitger, persona al servei del propietari que duu l’explotació de les terres de manera constant i regular, ocupant-se, tanmateix, del seu manteniment. Els propietaris sols habitaven la vivenda en períodes estivals i dades assenyalades.

A meitat del segle XIX, la casa era propietat de la família Payá. En ella van ressidir el Cardenal Payá, personatge molt relacionat amb el poble d’Onil, i el seu nebot, José María Payá Alonso de Medina, els quals van saber mantenir-la amb certa gràcia.

Hui en dia, hi ha zones de la casa que es troben en situació de ruïna evident i altres que, a causa dels canvis de propietaris, i últimament, l’alteració de les seues funcions originals, han sigut rehabilitades prestant poca atenció a l’estètica original de l’edificació.

Casa Tàpena

Situada a un parell de quilòmetres del Casc Urbà d’Onil, la Casa Tàpena és un antic mas propietat actualment de la Diputació d’Alacant, en els terrenys del qual s’ha habilitat un curiós espai natural amb diversos ambients mediterranis, un gran jardí en forma de laberint vegetal i una àrea recreativa, tot això als peus d’un zona muntanyosa situada entre la Serra d’Onil i l’Alt de Biscoi anomenada Favanella.

La casa ja existia a finals del s. XVIII i als seus peus s’ubica el pantà i la font natural de Favanella que donava abast a la casa, i que s'ha convertit en un dels llocs més emblemàtics per als colivencs. L’entorn permet gaudir de la natura i la vegetació típica d'un bosc mediterrani.

La Casa Tàpena és una de les cases de major excel·lència des del punt de vista arquitectònic ubicades al terme d’Onil. Les tres altures en part de l’edificació, la coberta a quatre aigües, el bigam amb fusta de gran qualitat, el paviment amb lloses decorades en algunes estàncies, les grans reixes exteriors, etc., són característiques pròpies dels masos de major categoria.

Casa de Franco

Era una grandíssima casa de cultiu ubicada en la partida del mateix nom. D'una banda, estava la part noble, adequada per a vivenda de l'amo. D'altra, el domicili de la família que la cultivava, sòbria, confortable amb una foraca encesa durant tot l'hivern ininterrompudament i abundants habitacions amb la seua corresponent alcova. La resta, corrals, quadres i cellers. Adossada a la façana principal, hi havia una parra que, a més de proporcionar ombra, produïa un raïm riquíssim.

Allí van viure moltes generacions de llauradors amb les seues respectives famílies nombroses. El fill major substituïa el pare en la desitjada herència de servir l'amo.

En la Casa de Franco hi havia, a prop de l'era de pa trillar, un pi gran i bellíssim que es divisava a llarga distància, de manera que podia localitzar-se la casa pel dit arbre.

En l'actualitat, la casa es troba en bon estat de conservació, ja que recentment s'ha realitzat una rehabilitació tant de les façanes com de la coberta. No obstant, ha perdut part del seu encant, a l'haver prestat poca atenció a l'estètica original de la vivenda.